Els Fets del 6 d'octubre / explicats per Jaume Barrull Pelegrí
Barrull i Pelegrí, Jaume


[Barcelona] : Pòrtic, cop. 2009
151 p. : il. ; 21 cm (Història nacional, 6Pòrtic història nacional) 
Bibliografia.
ISBN 9788498090789

El 6 d'octubre del 1934, Lluís Companys va proclamar l'Estat català dins de la República Federal Espanyola. Era la resposta del president de la Generalitat catalana a l'entrada de tres ministres de la reaccionària CEDA al Govern espanyol. Per als republicans de tot Espanya això significava una clara involució en el context de la Segona República, proclamada tres anys abans. Però el gest de Companys, tot i el suport de diverses institucions catalanes, es va revelar poc consistent. De fet, va ser una revolució imposada des del Govern i no des del poble. La repressió immediata de l'exèrcit espanyol va ser duríssima. Ajuntaments, Generalitat i altres associacions catalanes van ser suspeses o ocupades per militars. El president Companys i tot el Govern català van ser detinguts i empresonats, juntament amb 4.000 persones més. Ara que es compleixen 75 anys d'aquesta complexa efemèride, l'historiador Jaume Barrull de la Universitat de Lleida analitza aquells dies amb gran claredat i reporta també els incidents que van succeir en altres indrets del país. Tot plegat demostra no solament que el moviment no va ser obra de quatre exaltats sinó que cal considerar aquells fets com un pròleg de la Guerra Civil.

1714, la Guerra de Successió / explicada per Joaquim Albareda i Joan Esculies
Albareda i Salvadó, Joaquim


Barcelona : Pòrtic, 2008
144 p. : il. ; 22 cm (Història nacional, 2) 
Bibliografia.
ISBN 978-84-9809-039-0

L'any 1700, Carles II de la casa d'Àustria va morir sense descendència havent designat hereu Felip d'Anjou, nét de Lluís XIV de França. Aquest testament va dur problemes d'equilibri internacional que van derivar en un conflicte bèl·lic d'abast europeu, la guerra de Successió, perquè Holanda, Anglaterra i Àustria optaven per un altre candidat, l'Arxiduc Carles d'Àustria. La guerra de Successió va comportar una guerra civil als territoris hispans entre els partidaris del candidat austríac (els regnes de la Corona d'Aragó), i els defensors del candidat borbó. El Tractat d'Utrecht, l'any 1713, va posar fi a la guerra europea, però el conflicte va continuar a Catalunya fins a l'històric 11 de setembre de 1714, quan Barcelona, després d'un llarg setge, va ser ocupada per les tropes de Felip V. Amb la derrota, Catalunya va perdre l'Estat i, dos anys després, el Decret de Nova Planta va imposar les lleis i les institucions de Castella. De manera àgil i amena, amb criteris de divulgació i rigor, l'historiador Joaquim Albareda i el periodista Joan Esculies ressegueixen els topants i expliquen les claus perquè el lector entengui millor l'impacte i les conseqüències de la guerra de Successió en el present, a més de proposar una ruta històrica per la geografia del conflicte.

La Guerra del Francès, 1808 - 1814 / Josep Fontana
Fontana i Làzaro, Josep


Barcelona : Pòrtic, 2008
136 p. : il. ; 22 cm (Història nacional, 3) 
Bibliografia.
ISBN 978-84-9809-045-1

La guerra del Francès va ser un esdeveniment molt complex que, a Catalunya, va tenir unes característiques pròpies que la desmarquen del conflicte espanyol de la lluita per la independència contra l'invasor. Hi havia una resistència a l'ocupació napoleònica i un odi tradicional contra els francesos, però s'hi sumaven més factors: malestar per la llarga crisi que arrossegava l'Estat espanyol, que era econòmica i institucional, tensions amb la monarquia absoluta i, a Catalunya, dificultats amb el comerç amb Amèrica, o la voluntat d'un canvi radical per part d'uns quants. Però no tothom anava en la mateixa direcció, malgrat que l'objectiu comú de foragitar l'invasor unís grups de catalans amb interessos oposats. En un estudi àgil i rigorós, l'historiador Josep Fontana, de prestigi reconegut internacionalment, desgrana les especificitats d'una guerra poc coneguda a casa nostra, tot i que és la clau de volta de les "carlinades" que caracteritzaren tot el segle.